NOVA TEMPORADA DE CAÇA 2017 – 2018

Queda obert el període d’inscripcions al Coto de Castelldans per la nova temporada de caça 2017-2018.

Com cada any en aquestes dades, obrim de nou el vedat de Castelldans, aquest any amb noves modalitats de caça que s’adapten millor a la disponibilitat de cadascun dels nostres caçadors.

Demaneu més informació, ja queden poques places!!!

Modalitats d’enguany:

  • Dijous + Diumenges + Festius
  • Dijous + Dissabtes + Festius

Més informació posseu-vos en contacte per telèfon o WATSAPP:

Contacte coto de castelldans

La caça de la perdiu

Perdiu roja (Alectoris rufa):

Descripció: Ocell de mida mitjana de 35 cm de llargada i d’una envergadura aproximada de 60 cm. Es caracteritza per tenir les galtes i gola blanques, seguit per una franja negra, sota la qual es troba un ratllat negre que arriba fins al pit. Té els flancs de color gris clar, marró, blanc i negre i les plomes de la part superior del dors de color marró clar. El tret més característic és que té el bec i les potes de color vermell.

Hàbitat: Es una espècie associada al medi obert mediterrani, com les zones de conreu, zones desforestades, formacions arbustives esclarissades i inclús en boscos poc densos.

Comportament: És una espècie molt sedentària, encara que pot realitzar petits desplaçaments per alimentar-se o degut a la pressió cinegètica, sovint es desplaça corrent i el vol es produeix quan es veu amenaçada. És territorial en l’època de cria i a partir de juliol i agost s’observen els grups familiars, durant la tardor i l’ hivern és una espècie gregària.

Mètode de caça: La perdiu roja es pot caçar amb la modalitat AL SALT. La caça al salt es practica en solitari o amb l’acompanyament d’un gos. Consisteix en seguir la intuïció i buscar a la perdiu, una tasca difícil, ja que la seva localització depèn molt de factors climàtics i de l’època de l’any, un cop localitzada la perdiu el caçador s’ha d’aproximar a la presa per aconseguir un bon tir, si el tir es efectiu s’ha de buscar ell lloc on ha caigut la perdiu, per aquest motiu es molt interessant tenir un bon gos de caça. Aquesta modalitat pose a prova l’esportivitat i l’experiència del caçador.

La caça del conill

Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)

Descripció: És un mamífer que mesura aproximadament uns 35 cm de longitud amb un pes de 1’5-2 kg, el pelatge és gris o bru amb la part interna de la petita cua de color blanc. És una espècie amb les extremitats posteriors molt desenvolupades i amb uns pavellons auriculars grans.

Hàbitat: És una espècie que es troba en una gran varietat d’ambients, però és en el matollar mediterrani on n’hi ha amb més presència, típicament és molt abundant en zones de conreu amb un relleu pla o ondulat i on el sòl permet la construcció de llorigueres amb facilitat.

Comportament: Els conills viuen formant grups socials en llorigueres i la mida d’aquestes depenen del numero de individus que forma el grup. Els membres del grup es reconeixen entre ells i marquen zones de aproximadament 1-2 Ha. En la majoria de les zones els conills tenen una activitat crepuscular i amb part d’activitat nocturna, però en llocs amb poca depredació el seu comportament pot variar. Quan un conill capta una amenaça emet un crit, el qual provoca que la resta de membres del grup s’amagui al cau.

Mètode de caça: El conill en el vedat de caça de Castelldans es pot caçar amb el mètode AL SALT i AMB FURA. El mètode al salt consisteix en anar caminant normalment en solitari i alguna vegada amb gos i es busca el conill, un cop es veu un conill no és fàcil matar-lo, ja que corre en zig-zag i s’amaga en caus amb facilitat. L’altre mètode és amb fura, consisteix en allibera una o varies fures, que són un enemic natural del conill, aquestes entren en els caus i fan sortir els conills, en el moment que surten es poden capturar amb facilitat tant conills vius capturats amb xarxes com conills mors si es dispara.

La caça del porc senglar

Porc senglar (Sus scrofa):

Descripció: És un mamífer de mida gran, el seu pes i la seva mida varien molt entre mascles i femelles i segons l’edat. El pes aproximat de una cria és de 1 kg, el primer any de vida pot augmentar fins a 40-42 kg i al segon any un mascle pesa aproximadament 75 kg i una femella uns 60 kg.  És una espècie que es caracteritza per tenir les orelles i els ulls petits, un musell llarg, les extremitats curtes, el cos curt i robust, el cap és gran i allargat i el pèl és dur i abundant.

Habitat: L’hàbitat d’aquesta espècie és molt variat, a Catalunya pràcticament es troba en tots els indrets, es troba des de la muntanya fins al nivell del mar. A més a més de trobar-se en boscos i en zones de cultiu, també és pot trobar proper a ciutats, d’on n’obtenen aliment.

Comportament: El porc senglar té un gran comportament social, tenen la estructura matriarcal formada per un grup de tres o quatre femelles i les seves cries i una de les femelles actua com a dominant. Els mascles en canvi es troben en solitari o prop d’un grup de femelles. Pel que fa a l’activitat el porc senglar és predominantment nocturn, ja que durant el dia reposa i a la nit comença la seva activitat, però en les àrees on no se’ls molesta poden tenir més activitat diürna.

Mètode de caça: El porc senglar en el vedat de caça de Castelldans es pot caçar amb la modalitat AGUAIT o ESPERA i amb la tradicional BATUDA. La caça a l’ aguait o a l’espera consisteix en esperar en un lloc com un mirador, torreta o en algun lloc de pas del porc senglar, i s’esperà fins a observar un senglar, aleshores es te que trobar el moment oportú per disparar. L’altre mètode és la tradicional batuda, la qual reuneix un gran grup de caçadors i consisteix en posicionar-se en un emplaçament en el que s’espera que passi el porc senglar. La caça comença per la búsqueda de petjades fresques que indiquin la  presència del senglar a la zona, aleshores es delimita una zona en la qual es preveu que hi hagi el porc senglar i els caçadors es distribueixen per aquest perímetre per tal de cobrir  la major part del cercle, els caçadors alliberen els gossos que rastrejaran l’olor dels senglars i els faran fugir, els caçadors han d’estar molt atents, ja que no saben d’on vindran els senglars. Aquesta modalitat de caça és espectacular i molt típica a Catalunya.

La caça de la llebre

Llebre ibèrica (Lepus granatensis)

Descripció: És un mamífer de 2-2’5 kg, més petit que la llebre europea. Té una coloració blanca a la zona del ventre i cap a les extremitats i el dors de l’animal és de color ocre.

Hàbitat: La llebre ibèrica hàbita en zones obertes i planeres, preferentment estepes i zones de conreu de cereals extensius. A Catalunya no es gaire habitual aquest tipus d’hàbitat i la majoria del territori l’ocupa la llebre europea, així doncs la llebre ibèrica a Catalunya hi és present en menor proporció.

Comportament: La llebre ibèrica té un comportament molt similar a la llebre europea.

Mètode de caça: La llebre ibèrica en el vedat de caça de Castelldans es pot caçar amb el mètode de AL SALT, igual que la llebre europea.

La caça del cabirol

Cabirol (Capreolus capreolus):

Descripció: És el cèrvid més petit europeu pot pesar de 17 a 30 kg i les femelles són més petites que els mascles. Es caracteritzen per tenir unes orelles grans i una franja negra al musell, la coloració del pelatge és variada de ataronjat-marró a l’estiu a gris a l’hivern. Els mascles i les femelles és diferencien, ja que els mascles tenen unes petites banyes que els cauen al més de novembre i tornen a sortir als mesos de abril-maig, en canvi les femelles no tenen aquestes banyes.

Hàbitat: És una espècie que pot viure en diferents varietats de medis forestals, ja que en aquest medi troba refugi i aliment, també es troba en zones de bosc alternades amb conreu, ja que en els conreus i troba l’aliment amb facilitat.

Comportament: Els mascles de cabirol tenen un comportament territorial, defensen el seu territori mitjançant l’emissió de sons (similars a un gos bordant) i les femelles formen el grup familiar cuidant de les seves cries. La seva activitat es concentra en les últimes i les primeres hores del dia, durant la resta del dia roman amagat entre la vegetació, però en les zones on no se’ls molesta és un animal diürn.

Mètode de caça:  En el vedat de Castelldans el cabirol es pot caçar amb el mètode d’ACOSTAMENT. El mètode d’acostament consisteix en anar caminant sigil·losament en busca d’un exemplar determinat, (se’n determinarà el sexe i l’edat, per mantenir l’equilibri poblacional) . El caçador no anirà en solitari anirà acompanyat del guarda, el qual confirmarà que pot caçar el cabirol, un cop detectat l’animal comença el procés d’acostament per arribar a una distància suficientment bona per efectuar un tir amb garanties d’èxit.

En el coto de Castelldans disposem de dos anelles per abatre dos cabirols.

La caça del tord comú

Tord comú “Zorzal común” (Turdus philomelos):

Descripció: Ocell de mida petita de 20-22 cm de longitud amb una cua bastant petita i d’una envergadura de 34-36 cm. El plomatge és de color marró pel dors i blanc groguenc o blanc sota i amb una gran quantitat de motes de color negre.

Hàbitat: El seus hàbitats habituals són les zones de bosc, matollars, cultius de secà com els olivars i terrenys arbrats.

Comportament: És una espècie migradora que s’observa a partir de setembre-octubre i fins a finals de març-abril, arriben en grups i poden arribar a ser molt freqüents en algunes zones. Poden observar-se grups mixtos de tord comú i tord ala-roig.

Mètode de caça: El tord en el vedat de caça de Castelldans es pot caçar amb el mètode AL SALT i AL PAS. El mètode de al salt consisteix en caminar per buscar el tord i disparar un cop has localitzat la presa i el mètode de al pas consisteix en quedar-se quiet en un punt esperant a veure passar alguna presa i disparar en el moment en que apareix.

La caça de la guineu

Guineu (Vulpes vulpes):

Descripció:  És un mamífer cànid, relativament petit que pot variar de 4 a 7 kg o més. És caracteritza per tenir un musell allargat, orelles triangulars  punxegudes grans  i una cua molt llarga. El seu pelatge té una coloració variable que va des de marró-vermellós i coloracions pàl·lides grogoses a negre. I té els sentits de la vista, l’oïda i l’olfacte molt ben desenvolupats.

Habitat: És una espècie que pot viure en molt tipus d’habitat, a la península ibèrica es poden trobar des de nivell del mar fins a l’alta muntanya s’adapta molt bé a tots els territoris i molt freqüentment viu prop de llocs humanitzats.

Comportament: És una espècie que se la considerava solitària, però alguns estudis demostren que les guineus tenen un comportament social complex, organitzant-se per parelles i formant algun grup petit de mascles i femelles. Tot i que es creu que poden anar en grups petits o parelles cacen sempre en solitari i la seva màxima activitat és al capvespre i a la nit. En determinades èpoques de l’any quan les nits són més curtes, la seva activitat és pot allargar més durant el dia.

Mètode de caça: La guineu en el vedat de Castelldans es pot caçar amb el mètode AL SALT. El mètode al salt consisteix en anar caminant per cobrir el màxim de terreny possible fins a observar una guineu, quan s’observa s’ha d’intentar apropar-s’hi per disparar des d’un punt més favorable.

La caça de la llebre europea

Llebre europea i ibérica (Lepus europaeus i Lepus granatensis)

Descripció: És un mamífer que pesa 3-4’5 kg i pot arribar fins a 6 kg. És una espècie més gran que la llebre ibèrica.  El color del pèl és bru i groguenc a excepció de la zona del ventre que és de color blanc, a l’hivern prenen tonalitats més grisoses i la cua és blanca i negra. La llebre té les extremitats posteriors molt llargues, i té uns pavellons auriculars molt grans i llargs.

Hàbitat: És una espècie que es troba en hàbitats molt variats i en la península ibèrica és troba amb molta freqüència en zones amb matolls, bardisses i bosc, però també es troba en zones planes de conreu de clima mediterrani. A Catalunya hi ha presència de la llebre europea i la ibèrica, però la ibèrica hi és amb més freqüència.

Comportament: La llebre es passa la major part del dia oculta entre la vegetació i la seva activitat comença al capvespre  i dura la major part de la nit. La majoria del temps en el qual són actives l’utilitzen per buscar aliment i també dediquen alguna part del seu temps a interaccions socials, ja que tenen una estructura jerarquitzada establerta mitjançant persecucions i postures intimidadores entre els individus.

La llebre europea està sotmesa a grans oscil·lacions de poblacions, que van des de la superabundància fins a trobar-se en perill de desaparició. Aquest fet pot ser causat per factors ambientals com la temperatura la pluviositat i també per l’aparició de malalties o també pot ser causat per la desaparició del seu hàbitat.

Mètode de caça: La llebre europea en el vedat de caça de Castelldans es pot caçar amb el mètode de AL SALT. El mètode de al salt consisteix en anar caminat iexplorar tot el terreny i esperar a observar alguna llebre i en el moment que apareix s’ha d’aprofitar l’oportunitat i disparar.

La caça del faisà

Faisà (Phasianus colchicus):

Descripció: Ocell de mida gran de 55-90 cm de longitud i d’una envergadura de 68-85 cm. És caracteritza per tenir una cua llarga de color marró i en forma de punta. Els mascles són molt vistosos tenen el cap fosc amb taques vermelles al voltant dels ulls i orelles, i les femelles no són tant vistoses són de color marró-ocre i tenen la cua més curta que els mascles.

Hàbitat: És una espècie que es troba habitualment en zones d’alternança de bosc amb prats i cultius, tant cultiu de cereal com zones de regadiu.

Comportament: És un animal sedentari, el qual no realitza grans desplaçaments durant l’any en les zones en les quals s’ha introduit. Acostuma a viure en petits grups, però a Catalunya degut a la seva poca densitat de població, se’l pot trobar en solitari. És un animal que quan és veu amenaçat en molts moments tendeix a córrer en lloc de volar, quan en algun moment vola ho fa de manera  molt potent i té una trajectòria molt vertical, per arribar a les rames altes dels arbres, on es refugia.

Mètode de caça: El faisà en el vedat de Castelldans es pot caçar amb el mètode de AL SALT. La caça al salt es pot practicar en solitari o amb l’acompanyament d’un gos, igual que en el cas de la guatlla és molt interessant comptar amb l’ajuda d’un bon gos, ja que el faisà és difícil d’observar, ja que varia molt la seva situació depenent de l’hora del dia. Durant el matí i el migdia es troben als matolls, en camps de cultiu i sembrats. Cap a la tarda la millor opció es buscar-los en zones més boscoses i amb mes densitat arbòria. El faisà és un animal que corre amb gran rapidesa i s’intenta escapar dels gossos i quan es veu atrapat és el moment en que aixeca el vol i el caçador ha d’aprofitar aquest instant.

El millor coto de caça de Lleida